En plena bogeria política per reduir el dèficit públic el govern del
Sr. Rajoy ha decidit deixar de subvencionar les polítiques d’ocupació
que permeten la inserció laboral de persones amb discapacitats d’arreu
de Catalunya. Més de 145 associacions que treballen per garantir
l’’integració social de milers de persones que no poden valer-se per
si mateixes quedaran en perill de fallida tècnica per manca de
finançament.
Una veritable vergonya, una línea vermella que s’ha creuat i que cal
analitzar amb molta atenció per adonar-nos de que s’ha perdut la
seriositat del rumb de la coherència i ens trobem en un atzucac
d’estupidesa política de diferents matisos. No n’hi ha prou d’abaixar
sous i retallar l’estat del benestar sinó que fins i tot s’ha
d’atemptar contra la supervivència d’aquells que no es poden valdre
per ells mateixos?
Cal fer un exercici d’autocrítica i arribar a la conclusió que la
ciutadania ha de dir prou a l’abús criminal al que ens sotmeten els
polítics amb les seves decisions descabellades pròpies de societats
antidemocràtiques i absolutistes. Sincerament mai hagués pogut pensar
que el govern tingués la poca vergonya de retallar contra un
col·lectiu tan sensible. Em convulsa i em repugna veure obscenitats de
poder com aquestes que em fan pensar fins a on hem arribat socialment
en insensibilitat i manca d’empatia.
Tots tenim el deure de garantir la dignitat d’aquells semblants que no
han nascut amb les mateixes oportunitats que la majoria de ciutadans.
És del tot immoral prendre mesures d’austeritat en els contorns dels
més febles, mentre es gasten milions d’euros en dietes i collonades
que van a parar a la butxaca dels polítics o en el rescat bancari.
Vivim en un estat pervers, amoral, injust i ple de vividors
professionals que giren l’esquena a les persones i només responen als
seus propis interessos i als del poder. La situació s’està convertint
en insostenible i pot ser que acabi en un caos irreversible de
dimensions totalment desconegudes.
Des d’aquestes quatre ratlles vull demanar al govern espanyol una
profunda reflexió, que rectifiqui i no apliqui les retallades
econòmiques que poden afectar a les associacions de persones
disminuïdes. Que no retallin els somnis de milers de catalans i
catalanes, que no retallin la dignitat de les persones amb
discapacitat.
http://www.dincat.cat/ca/si-
David Morgades i Clopés
(Veí de l'Havana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada