Divendres 04/12/09 a partir de les 16:00
30.11.09
Informació: Portes obertes al C.A. La Ribera 04/12/09
El Centre d'Acolliment La Ribera farà una jornada de Portes Obertes el dia 4 de Desembre a partir de les 4 de la tarda.
Civisme i excrements dels gossos
Han aparegut al carrer Solis, entre Floridablanca y Herrerra una sèrie de rètols denunciant l’ Incivisme d’alguns propietaris de gossos.
Concretament denuncien: “... la elevada actuación incivica en relación a los excrementos y orines de sus mascotas en portales y aceras ...”
Des de l’AVVHiR recolzem qualsevol acció que busqui un major civisme al barri, per això ens fem ressò d’aquesta foto denúncia.
De totes maneres l’amenaça anònima i repressiva amb multes, policia, etc ... haurà de ser tan sols l’últim recurs. Poder el policia de barri abans de multar ha de fer una labor informativa i de conscienciació.
29.11.09
Els passos subterranis al passeig Marítim s’iniciaran una millora per Nadal
Aquest pas subterrani es remodelarà el 2010, i començaran les obres pel volt de Nadal
Com a resposta a les crítiques del portaveu popular, Pau Mojedano, sobre l’incompliment de compromisos com els de la millora dels passos subterranis o la urbanització del Passeig Marítim; Joan Antoni Baron ha anunciat que les obres per la millora del pas subterrani del carrer Jordi Juan ja estan pressupostades i adjudicades. Es preveu que abans de Nadal i ja es començarà a instal·lar casetes d’obra i preparar el treballs, que consistiran en la construcció de rampes i millora del accés.
Baron també ha anunciat que sobre el projecte executiu de reurbanització del tram del Passeig Marítim de la zona del Callao, continuen les converses amb el Ministeri de Medi Ambient i que estan “molt avançades”.
Enllaços:
Àlbum amb més imatges del pas subterrani
L'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies s’adhereix a l’editorial 'La dignitat de Catalunya'
L'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies s’adhereix a l’editorial 'La dignitat de Catalunya' publicada el 26/11/09 pels diaris:El Periódico, La Vanguardia, Avui,El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.
La editorial tracta sobre el cansament de la espera permanent de la resolució de constitucionalitat del Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional i el temor de una resolució restrictiva, que seria incomprensible.
Com a fet històric reproduïm la versió catalana de l’editorial conjunta:
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta delibera ció i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació desímbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana:Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
22.11.09
Inauguració de l'escola Montserrat Solà
Dissabte passat es va du a terme la inauguració oficial de l'escola Montserrat Solà.
La inauguració va comptar amb la presencia del Conseller d'Educació Ernest Maragall i pràcticament tot el consistori. L'alcalde Joan Antoni Barón, la presidenta del IME, Conxita Calvo, la directora del nou centre Carmina Tàpia i molts regidors i representants tant de l'equip de govern com de l'oposició.
Tot entrant al centre es va descobrir una placa conmemorativa de l’acte. Després de fer una visita per les instalacions de l’escola, varen començar els parlaments.
Tots els representats de l’administració varen refermar el compromís amb el món de l’educació i donar suport explícit a l’escola Montserrat Solà en el seu particular projecte educatiu: LA PEDAGOGIA DE L'ART :EDUCACIÓ I EMOCIÓ EN ACCIÓ.
Pert par de la comunitat educatriva, la directora, la presidenta de l’AMPA i una lectura emocionant de les primeres “paraules” del día de “la promera tochana” varen tocar la fibra emocional; tot demanant compromis i oferint dedicació, esforç i sobre tot ilusió en projecte pedagògic compartit amb tota la comunitat educativa.No va faltar el record per Montserat Solà i Montserrat, pedadgoga que va treballar sempre com a professora de la seva especialitat de biología, deixant un especial record en el mon educatiu de la ciutat de Mataró.
|
Com a AVVHiR celebrem especialment aquest nou equipament al barri de l’Havana, i felicitem tant als professionals de l’educació, com al pares, mares i infants que de ben segur gaudiran d’aquest magnífic edifici i entorns. Així mateix ens posem a disposició del Consell Escolar per trobar punts comuns de col·laboració i participació dins el projecte pedagògic del centre i les activitats socials del barri.
La FAVM reclama un canvi als Plens Municipals per afavorir la participació de les Associacions
Concretament la Federació d'associacions de Veïns de Mataró reclama la modificació de l’article 10 del ROM, el Reglament Orgànic Municipal, proposant que les intervencions ciutadanes es facin a l'inici de la sessió i no al final.
Aquesta iniciativa s'ha pres per tal posar fi a la situació que es viu cada vegada més sovint al ple municipal, on les associacions acaban renunciant a la seva intervenció ja que han d'esperar fins ben entrada la matinada per poder intervenir. Molt sovint a més tard de les dues.
Aquí teniu tres enllaços per saber-ne més:
Fons FOTOGRAFIC del Barri de l'Havana
Aquest vol ser el inici del recull d’Àlbums públics del Fons Fotogràfic de l'Havana.
Des de l'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies ( AVVHiR@Gmail.com ) estem impulsant aquesta activitat per recuperar i conservar la memòria gràfica del Barri de l'Havana.
Això és un inici, de tots depèn que aquesta feina es materialitzi en projeccions públiques, edició d’un llibre, DVD, o el que sigui.
Us animen a tots a col·laborar-hi.
Tan amb fotos antigues, com amb fotos modernes que "ja siguin historia"
Per posar-nos en contacte pot enviar un mail a Foto.AVVHiR@gmail.com
Com a mostra us presentem un petit recull de fotos antigues y de postals dels 60
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
