AQUELL ÚLTIM FOC DE SANT JOAN A L’HAVANA

Si sou del barri de tota la vida sabreu de què i de qui us parlo, sinó poseu-hi una mica d’imaginació. Els carrers eren les nostres zones d’esbarjo, els camions de l’Elsa i els tractors de “cal Pare Tern” ens servien  per jugar a fet i amagar, les pilotes de futbol rodaven sobre llambordes grises irregulars de la calçada que canviaven sovint la trajectòria dels xuts. Us en recordeu de l’hort d’en Lluch?  era on anaven a morir totes les pilotes dels nens dels patis del C/ Josep Castellà. Quan li demanaves que te les tornés deixava anar mil renecs i de mala gana les llençava a l’aire fins colgar-les al pati corresponent.

La benzinera de l’havana romania sota amenaça d’atemptat terrorista davant de la Guardia Civil, al costat del “Reforma”, on l’home de la granota blava omplia els dipòsits dels cotxes amb una manega mandrosa i sorollosa. Recordeu l’esglaó de pedra per entrar a “Ca la Sebastiana” on l’olor a pa i farina era imperial a l’olfacte fins i tot abans d’entrar-hi?  o l’espardenyeria de la cantonada del camí Ral amb c/ Josep Castellà custodiada sempre per dos “Lassies” simpàtics que et miraven pel vidre de la porta? Recordeu la botiga de juguets ben bé a tocar de les motos d’en Saborit ? encara en ve al cap aquella  flaire de plàstic tant especial que sentia olfactivament mentre glatia per aquella caixa de “clicks” nous de l’aparador.

Però el millor era  quan s’acostava la festa de Sant Joan, quan els fills de l’Havana ens reuníem i anàvem a recollir fustes i deixalles per cremar, les apilàvem com si construíssim un castell i esperàvem amb ànsia l’hora de fer-hi foc, de veure les flames i llançar petards en el cor del foc.

He trobat una fotografia antiga oblidada en un calaix entre d’altres imatges del passat, sorprenentment la de l’última foguera que vàrem fer al barri, per ser totalment exactes i precisos,  en el descampat del c/Colon amb Floridablanca. De sobte la memòria m’ha traslladat la imatge d’aquell dia. Que satisfets ens sentíem d’haver preparat aquell magnífic arsenal de mobles vells  apilats per ser cremats. Els protagonistes de la foto eren els germans Bernet, en Jordi i en Francesc, els germans Matas, l’Alejandro i en David, en Xavier Blanchart i un servidor en David Morgades, que vam ser, sense saber-ho, els artífexs de l’últim foc de Sant Joan a l’Havana.

Avui ja només ens queda el record i l’orgull d’altres temps on el barri era important i els nens gaudíem amb les coses més senzilles i potser fins i tot m’atreviria a qualificar-les de meravelloses.

No queda dubte que ens hem fet grans.

David Morgades i Clopés

.