Si sou del barri de tota la vida sabreu de què i de qui
us parlo, sinó poseu-hi una mica d’imaginació. Els carrers eren les nostres
zones d’esbarjo, els camions de l’Elsa i els tractors de “cal Pare Tern” ens
servien per jugar a fet i amagar, les
pilotes de futbol rodaven sobre llambordes grises irregulars de la calçada que
canviaven sovint la trajectòria dels xuts. Us en recordeu de l’hort d’en
Lluch? era on anaven a morir totes les
pilotes dels nens dels patis del C/ Josep Castellà. Quan li demanaves que te
les tornés deixava anar mil renecs i de mala gana les llençava a l’aire fins
colgar-les al pati corresponent.
La benzinera de l’havana romania sota amenaça d’atemptat
terrorista davant de la Guardia Civil, al costat del “Reforma”, on l’home de la
granota blava omplia els dipòsits dels cotxes amb una manega mandrosa i
sorollosa. Recordeu l’esglaó de pedra per entrar a “Ca la Sebastiana” on l’olor
a pa i farina era imperial a l’olfacte fins i tot abans d’entrar-hi? o l’espardenyeria de la cantonada del camí Ral
amb c/ Josep Castellà custodiada sempre per dos “Lassies” simpàtics que et miraven
pel vidre de la porta? Recordeu la botiga de juguets ben bé a tocar de les
motos d’en Saborit ? encara en ve al cap aquella flaire de plàstic tant especial que sentia
olfactivament mentre glatia per aquella caixa de “clicks” nous de l’aparador.
Però el millor era quan s’acostava la festa de Sant Joan, quan
els fills de l’Havana ens reuníem i anàvem a recollir fustes i deixalles per
cremar, les apilàvem com si construíssim un castell i esperàvem amb ànsia
l’hora de fer-hi foc, de veure les flames i llançar petards en el cor del foc.
He trobat una fotografia antiga oblidada en un calaix
entre d’altres imatges del passat, sorprenentment la de l’última foguera que
vàrem fer al barri, per ser totalment exactes i precisos, en el descampat del c/Colon amb Floridablanca.
De sobte la memòria m’ha traslladat la imatge d’aquell dia. Que satisfets ens sentíem
d’haver preparat aquell magnífic arsenal de mobles vells apilats per ser cremats. Els protagonistes de
la foto eren els germans Bernet, en Jordi i en Francesc, els germans Matas,
l’Alejandro i en David, en Xavier Blanchart i un servidor en David Morgades, que
vam ser, sense saber-ho, els artífexs de l’últim foc de Sant Joan a l’Havana.
Avui ja només ens queda el record i l’orgull d’altres
temps on el barri era important i els nens gaudíem amb les coses més senzilles
i potser fins i tot m’atreviria a qualificar-les de meravelloses.
No
queda dubte que ens hem fet grans.
David Morgades i Clopés
.
.
Entrades
