Com cada any l'AVVHiR anirà a recollir la flama del Canigó a L'ajuntament el dia 23 de Juny
Tots els veïns que vulguin anar a recollir la flama, quedem a les 19:00 a la porta del local del Camí Ral per anar plegats.
La recollirem a les 19:30 a l'ajuntament i tot seguit la portarem al Callao, al numero 1.
Tots els veïns que vulguin anar a recollir la flama, quedem a les 19:00 a la porta del local del Camí Ral per anar plegats.
La recollirem a les 19:30 a l'ajuntament i tot seguit la portarem al Callao, al numero 1.
Aquí teniu l'enllaç el programa a Mataró i tot seguit el missatge de la FLAMA 2016
Vivim un temps de transit. Un ritual fortament
arrelat a la nostra tradició
, que ha activat algun ressort
secret de la consciencia col ·lectiva del nostre poble.
1 és precisament en aquestes epoques
de canvi profund,
de renovació , quan els elements simbólics
adquireixen un protagonisme especial. La flama del Canigó
és
un deis símbols que més ens representa i ens uneix
en aquests temps
.
Enguany la foguera de Sant Joan no cremara
només les andrómines , els mobles vells i la paperassa
de les golfes . El foc que des del Canigó fa 50 anys travessa els Pirineus ens portara una flama que hem de conservar viva durant aquest
proper any. La necessitarem durant
l'hivern que s'acosta,
perqué és tot un poble el que s'ha posat a caminar,
definitivament, amb un repte immens. No hi ha marxa enrere.
Les torxes ambla flama de Canigó han d'il·luminar el camí, i també han d'escalfar-nos enmig deis temporals de pedra, pluja, neu i vent.
És el foc el que ha d'unir-nos encara més amb les nostres diferencies .
El proper solst ici d'est iu, el del 2017 , quan la flama baixi renovada del Canigó , es complira tot just el termini. Res podra ser igual que abans . El futur és a les nostres mans perqué som conscients del passat, i commemorem les vides de cata lans i catalanes com la Muriel Casals
que van dedicar una part molt important de la seva existencia
a avivar la flama del país amb el seu ale d'unitat
i espera nc;;a . En aquest temps de traspas , evoquem el gran poema épic Canigó
, de Jacint Verdaguer, com a símbol del foc de la paraula que ens uneix
com a poble.
Amb els aires d'aquesta segona renaixenga que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes' corrandes populars sense retorn.
Amb els aires d'aquesta segona renaixenga que estem vivint celebrem aquesta diada amb unes' corrandes populars sense retorn.
LA FLAMA
Quatre rius del Pirineu
baixen furients , carregats d'aigua encesa del Canigó
. Corriols ,
afraus , gorges i torrents , escampen les brases per la nació. Ardents afluents
arriben a l'Ebre,
on cada solstici esta esperant
la barca que porta les quatre torxes, de Fraga,
Maó, Salses i Guardamar. Al mig de les
fites d'aquesta terra ,
encendrem les fogueres de Sant Joan. Desperten facies del riu i la
serra,
que
aviven els cors de tots els catalans:
«Espumes de fa nit, danseu fíns !'alba, el sol de ffíbertat
és vostra flama!»
A ndreu Carranza Font, escri ptor.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada