EL METRÒNOM D’UN TEMPS DISTÒCIC (Homenatge del barri de l’Havana de Mataró a la memòria històrica dels ex-combatents republicans):

Obro els ulls i em veig a mi mateix assegut a la banqueta negre del vell piano de roure, miro el metrònom que fa de xemeneia al mig de la tapa de cordes de l’instrument acústic. Els temps minven i alenteixen les notes de la trista partitura que toquen els meus dits amb una inconsciència inclement.
El seu suau CLAC, CLAC, CLAC,CLAC, m’hipnotitza els sentits deixant-me en un estat d’inacció tensional.L’agulla va cada vegada més lenta, gandula, d’un costat a l’altre badallant. Intransigent en el temps, recorda les aspiracions perdudes d’un país abatut, cansat de moral ... (continuar llegint)>

En David Morgades Clopés ens fa arrivar aquesta magnífica col·laboració, també podeu llegirla al web de la Comissió de la Dignitat